Avui és un bon dia per a conèixer un mite grec, en realitat qualsevol dia és perfecte per als mites, per als contes, per a les llegendes. Com nosaltres avui dia, els grecs deixaven volar la seva imaginació en temps foscos i aconseguien que qualsevol esdeveniment per dolent que pogués semblar, fructifiqués en una bella llegenda destinada a perdurar en el temps…I és així com Demèter ha arribat fins als nostres dies com la deessa de la naturalesa i l’agricultura. No va ser senzill, va haver d’ensenyar als humans la manera de conrear la terra que ens alimenta. Abans els homes recollien el que la mare natura produïa, però no eren capaços de produir els seus propis aliments, això va canviar quan na Demèter es va posar a la feina i els va ensenyar a conrear els camps.Abans de res, que sapigueu que na Demèter era filla den Crono i de na Rea, per tant germana de Zeus. Com la resta dels germans, va ser devorada pel seu pare per a evitar ser destronat per ells. Quan Zeus va aconseguir derrotar al seu pare, na Demèter va ser rescatada i va prendre el seu lloc a l’Olimp. Demèter havia tingut una filla anomenada Persèfone. Era molt bella i un dia, Hades, déu de l’inframón, la va veure i va decidir convertir-la en la seva esposa. Va demanar permís a Zeus per a casar-se amb Persèfone, però no volent prendre partit entre els seus dos germans, Zeus li donà una resposta ambigua, un ni sí ni no, que no aclaria la seva posició. Hades estava tant empipat que va decidir raptar a la noia fent servir una esquerda al terra, d’aquesta va sortir en un carro tirat per cavalls negres que van agafar na Persèfone.Durant nou dies i nou nits Demèter va buscar a la seva filla, desesperada. Al desè dia, amb n’Hècate, deessa de la Lluna, va acudir a Heli, déu del Sol, que tot ho veu i tot ho sap, per assegurar-se que era Hades qui s’havia emportat a Persèfone. Furiosa per la traïció dels seus germans, en lloc de tornar a l’Olimp, va vagar per la terra prohibint als arbres donar els seus fruits i a les plantes créixer. El camp es va assecar, les fonts van deixar de rajar aigua i els homes famolencs cridaven demanant l’ajuda dels déus.Així les coses, Zeus no va tenir més remei que prendre partit i va enviar a Hermes, el missatger dels déus, a l’inframón per ordenar a Hades que retornés a Persèfone. Fàcil, no?, doncs no, perquè al mateix temps li va enviar un altre missatge a Demèter dient-li que Persèfone tornaria, però només si durant el temps que havia passat en l’inframón no havia menjat res. Us imagineu?, nou dies sencers sense menjar. Pobre. Persèfone es moria de fam, però va aguantar com una campiona, fins que l’últim dia va veure una sucosa magrana i es va menjar set grans, set només. Hades estava pletòric i Demèter furiosa, així que va llançar una maledicció jurant que mai tornaria a l’Olimp i que mai creixerien de nou aliments de la terra. Davant aquesta calamitosa situació, Zeus va recórrer a la seva mare Rea, perquè intercedís entre els seus germans. Rea va arribar a un acord amb ells, Persèfone estaria tres mesos a l’any amb Hades i la resta del temps tornaria a la terra amb la seva mare.I des d’aleshores, així estan les coses. Mentre Persèfone viu a l’inframón amb el seu espòs, Demèter està trista, la terra deixa de donar fruits i arriba l’hivern. Quan Persèfone torna, la seva mare s’alegra i arriba de nou la primavera, els camps floreixen i s’omplen de flors, els arbres s’omplen de fruites i hi ha collites d’aliments fins que arriba la tardor. aquí teniu na Persèfone per descarregar i pintar !
